Marc teòric

2.1. Els sentits

2.1.1. Conceptualització

Mitjançant els sentits es reben les primeres informacions de l’entorn i s’elaboren les primeres sensacions i percepcions que constitueixen els processos bàsics d’aprenentatge. És a dir, tota la informació que rebem del món ens arriba a través dels nostres sistemes sensorials. Així mateix, els sentits ens permeten conèixer el medi ambient i descobrir les característiques pròpies de cada objecte. Per altra banda, si el nen o nena manté un contacte directe amb els objectes del mitjà en el qual es troba, mitjançant els seus sentits, va a tindre un millor desenvolupament en tots els seus aspectes, no solament en el cognitiu sinó també, en el social, afectiu i emocional. És necessari que des de molt xicotets treballen la funcionalitat dels òrgans sensorials i conjuntament amb els seus pares i educadors vagen utilitzant cadascun d'ells de la millor manera possible.

Així, nosaltres com a mestres hem de permetre la participació activa del xiquet amb l'entorn per tal d’aconseguir un aprenentatge integral del subjecte.

2.1.2. L’integració sensorial en l'EF. Importància en Primària

Podem definir la integració sensorial com “el procés neurològic pel qual les sensacions que provenen del nostre entorn i del nostre cos, són organitzades i interpretades pel seu ús”. Dit d’altra manera, es denomina integració sensorial a la organització que té el nostre sistema nerviós dels sentits per a poder usar­-los amb eficàcia. Aquest procés es desenvolupa de manera natural i automàtica durant la infància, per tant, els nens i nenes no són conscients que a través de totes les activitats i experiències que viuen van desenvolupant el seu sistema nerviós central per després ser capaços de processar-­ho tot i actuar davant el que demana la vida quotidiana. En quant a les experiències cal dir que per a Antoraz (2010), la major part dels aprenentatges es donen a través d’aquestes, és a dir, no s'aprèn igual veient o escoltant informació sobre alguna cosa que experimentant-la directament, a més l'experiència i la interacció amb el medi ajuda a la maduració biològica i aquesta a la vegada encoratja al xiquet a cercar noves fonts d'experimentació, ajudant a que siga un ésser actiu.

D’altra banda, en allò referit al joc, utilitzant aquest en l’assignatura de l’Educació Física, els xiquets i xiquetes són capaços d’expressar les seues fantasies, mostrant el seu món interior i les seues experiències. A més, desenvolupen les seues funcions psíquiques de socialització i d'integració, i incorporen rols, normes i pautes de conducta. Per aquestos motius, el joc és una eina importantísima d'aprenentatge que l'educador/a ha d'aprofitar com un recurs per a incidir en la formació integral dels xiquets i xiquetes com a persones i per a desenvolupar d’una manera óptima aquesta integració sensorial (Sisalima i Vanegas, 2013).

Concretament, la nostra Unitat Didàctica es centrarà en el joc sensorial. Aquest consisteix en l'activitat lúdica que desenvolupa els sentits. És de poca intensitat i no desenvolupa únicament aquestos sinó també el coneixement corporal, l’estructuració espai-­temps, la coordinació motriu i l’expressió verbal i corporal així com la integració grupal i social (Escribà, 2002).

2.1.3. Tècniques per a millorar les possibilitats sensorials a classe d'EF

L’educació sensorial és essencial per al desenvolupament de les funcions mentals ja que les activitats cerebrals depenen dels estímuls sensorials. Per això, són molt importants les tècniques usades per a reforçar el treball amb les capacitats perceptives i sensorials dels xiquets i xiquetes. Amb l’educació sensorial s’aconsegueix rapidesa en la transmissió dels sentits al cervell, es potencia el desenvolupament cognitiu, es millora la discriminació dels estímuls, s’aprèn a estructurar la informació rebuda i es coneixen els objectes mitjançant el contacte directe amb aquestos. És per això que, com diu Antoraz (2010) “l'educador és la línia principal d'intervenció per a facilitar als xiquets un ambient ric en estímuls, on es puga experimentar i explorar com a base de la construcció del seu desenvolupament global, l'experimentació com l'exploració es van a produir a través dels sistemes sensoperceptius ajudant-nos d'aquesta manera en el desenvolupament global de la persona”. Existeixen diferents autors que donen diverses perspectives i idees de com tractar les possibilitats sensorials a classe, un d’ells és Condemarín. Aquest proposa un programa per treballar la percepció hàptica, la percepció visual i la percepció auditiva:

­Percepció hàptica: es basa en el concepte d‘explorar activament mitjançant els receptors de les articulacions i tendons. Un exemple d’exercici pot ser la percepció amb objectes que tinguen qualitats oposades (fred-­calent, aspre-suau…).

­Percepció visual: és la capacitat de reconèixer, discriminar i interpretar estímuls visuals. Un exemple d’activitat pot ser que el nen o nena mantiga a soles el contacte visual amb un company o companya. La percepció visual es pot treballar mitjançant nombrosos tipus d’activitats que treballen el moviment dels ulls, la motivació de la coordinació visomotora, la percepció, tant de les posicions dels objectes en el espai com les relacions entre aquestos, la constància perceptual, la memòria visual i l’afavoriment de la visualització, la imaginació i l’elaboració mental.

­Percepció auditiva: resulta molt important per al desenvolupament del llenguatge. Per a tractar aquest aspecte pot treballar­-se la memòria auditiva amb jocs o amb el reconeixement de sons naturals.

Altra opció interessant per treballar i millorar les possibilitats sensorials dels xiquets i xiquetes a classe d’Educació Física és la que proposen Gimeno i Rico (1986). Aquestos autors tenen molt en compte els nivells per a treballar els sentits i, per tant, la progressió dels exercicis. A més, proposen primerament activitats basades en l’exploració i l’experiència directa amb objectes com globus, teles o fulles d’arbre. Després, treballen amb la classificació d’aquestos objectes segons el color, la mesura o la forma per a finalment utilitzar activitats més complexes que mostren el domini total de la percepció sensorial com per exemple fer un teatre o recrear una escena al mercat.

És adient dir en aquest punt, que per millorar les possibilitats sensorials cal utilitzar una ferramenta d'avaluació. Una d'aquestes ferramentes que hem trobat interessants és el test que proposen Gimeno i Rico, en el qual ens hem basat per a realitzar el nostre (Annex 2). Aquest instrument ens permet conèixer el nivell de control de cadascuns dels sentits ja que es pot adaptar a qualsevol. A més, podem usar-lo periodicament, inicialment o al final. En aquest cas nosaltres l’anem a utilitzar durant l’activitat mitjançant l’observació per tal d’avaluar als alumnes o reconèixer a temps possibles problemes sensorials, com comentarem més avant.

2.1.4. Detecció de possibles problemes sensorials

Per a la majoria dels xiquets i xiquetes, com bé hem indicat abans, la integració sensorial es desenvolupa en el curs ordinari de les activitats de la infància. En canvi, pot ocòrrer que alguns o algunes no ho desenvolupen bé, per la qual cosa presenten problemes sensorials.

Quan parlem de problemes sensorials sol ser a causa de que la integració sensorial en ocasions no es realitza de manera automàtica ni completa en alguns xiquets. Això està lligat a uns problemes neurològics en els quals el cervell del nen no posseeix les destreses necessàries per integrar la informació sensorial i no sap de quina manera actuar. Aquesta dificultat comporta diferents problemes en l'aprenentatge, comportament o desenvolupament del nen. Això no vol dir que tots els xiquets i les xiquetes amb problemes en l’aprenentatge, desenvolupament o comportament tinguen una disfunció d'integració sensorial subjacent. Hi ha certs indicadors que ajuden a saber detectar si està present la disfunció (CEI Valencia).

Segons l’article anònim del CEI Valencia, trobem com a principals símptomes i senyals de la disfunció els següents:

Manifestacions visuals (relacionades amb problemes de coordinació motriu):

• Presenta dificultats per pujar i baixar escales
• No mira de la mateixa forma que la resta de companys, ni extrau les informacions de la mateixa manera.
• Visió espacial menys efectiva
• Menor memòria visual a curt termini
• Major temps de reacció davant estímuls visuals
• Problemes d’integració viso­motora
• Funcionament deficitari del feedback visual
• Baix nivell de funcions perceptives relacionades amb la visió (percepció i discriminació de distàncies, formes i relacions espacials)

Manifestacions gustatives i olfactòries:

• Fa olor sempre els objectes i el menjar
• No accepta certs aliments per la seva textura o perquè li són desconeguts ­ Li disgusten les olors fortes

Manifestacions auditives:

• Li afecten negativament els sons forts i inesperats i es tapa les orelles davant ells.
• Es distreu davant qualsevol so o soroll
• Li causa sobreexcitació entra en llocs molt abarrotats

Manifestacions a nivell propioperceptiu:

• Sol xocar amb qualsevol objecte o persona (problemes de coordinació) ­
• Camina de puntetes
• S'esgota amb facilitat

Manifestacions a nivell vestibular:

• Temor al no tenir contacte amb el sòl (elevar­-se)
• Necessita activitats actives
• Rebutja les activitats motrius (escalar, saltar…) i els jocs a l'exterior ­
• És temerari, no té noció de seguretat.
• És poregós, sent inseguretat

Manifestacions tàctils:

• No participa en jocs on allà un contacte amb materials com a fang o plastilina
• És sensible a determinats teixits per la seva textura
• Presenta necessitat de contacte físic
• La proximitat de persones li provoca irritació
• No vol caminar descalç
• Presenta una insensibilitat davant qualsevol dolor

S'ha de tindre present que per a parlar d’una disfunció no és necessari que estiguen presents tots aquests comportaments, sinò que la presència de només alguns podria indicar-­ho. D’altra banda, les conseqüències principals serien que els xiquets i xiquetes presenten problemes com:

• Hipersensibilitat al tacte, moviment, llums o sons.

• Hiporeactivitat a l'estimulació sensorial.

• Nivell d'activitat inusualment alt o baix.

• Problemes de coordinació motriu (dificultat per seleccionar una resposta o dificultat en la programació motora)

• Dèficit en la velocitat de processament d’informacions (retard en la parla, llenguatge, habilitats motores o rendiment acadèmic)

• Problemes de coordinació motriu (dificultat per seleccionar una resposta o dificultat en la programació motora)

• Dèficit en la velocitat de processament d’informacions (retard en la parla, llenguatge, habilitats motores o rendiment acadèmic)

• Baixa organització del comportament

• Baixa autoestima

Respecte al tipus de alumnes que poden sofrir aquestes alteracions solen tenir més probabilitats els xiquets prematurs, adoptats, amb alteracions de desenvolupament o genètiques o amb alteracions neurològiques, si bé pot donar­se en qualsevol xiquet que no tinga alguna d'aquestes condicions. Pel que fa als xiquets que presenten el problema a tractar, es divideixen en dos grups segons el grau del mateix. El primer està compost per xiquets que tenen dificultats en l'aprenentatge, en la conducta, en la motricitat o en el llenguatge però que no presenten alteracions de desenvolupament ni neurològiques. El segon grup estaria format per xiquets que sí que posseeixen alteracions de desenvolupament o lesions neurològiques. Davant aquests dos casos la manera d'actuar seria diferent, ja que al primer grup la integració sensorial seria la base del seu tractament, mentre que per al segon aquesta teràpia per a la integració sensorial hauria d'anar acompanyada d’un tractament multidisciplinari.

Observades alguna d'aquestes alteracions en un alumne o alumna, és convenient posar­se contacte amb un terapeuta format en Integració Sensorial perquè porte el cas. Les proves que se li poden realitzar a l'alumne que mostre sintomes del problema són: L'Observació Clínica estructurada, Qüestionari de Processament Sensorial, Estimulació vestibular, Proves del Test d'Integració Sensorial i Praxi, Observació Lliure i després entrevista amb els pares. A més, des de la pràctica escolar en Educació Física, s’ha d’estimular sensorialment al xiquet o xiqueta en questió amb exercicis més intensos que treballen i potencien els altres altres sentits que funcionen correctament. També s’hauran d’adaptar els programes i currículums escolars, tenint en conter que la idea final de qualsevol programa d’estimulació sensorial es fomentar i aconseguir el major grau d’autonomia personal possible a través de l’ús del sentit a treballar, encara que haja d’ajudar­se o recolzar­se en altres sentits per al seu èxit. Doncs des de l’escola, i també des de la família (aquesta ha d’estar informada i concienciada sobre la importància de la estimulació dels sentits que el xiquet troba dificultat), s’ha de contribuir a fomentar l’ús continuat de les capacitats sensorials (Anònim, Guía de padres para comprender la integración sensorial).

A continuació se detallaran algunes activitats per a treballar amb persones que posseeixen algun tipus de discapacitat sensorial.

• Realitzar jocs sensorials que faciliten el desenvolupament dels diferents sentits, és a dir, experimentar i manipular diferents objectes depenent de l'òrgan afectat. (Anònim, el desarrollo sensorial)

• Treballar amb sons del propi cos: palmades, trepitjades, xiulades (Cobo, 2007).

• Distingir a les persones i objectes a través del tacte, en el cas de xiquets amb discapacitat visual i auditiva.

• En el cas de persones amb deficiència auditiva, la mestra o tutora ha d'aprendre el llenguatge de senyals per a poder transmetre informació d'una millor manera.

• És necessari desenvolupar més el sentit auditiu i tàctil, per a treballar amb persones amb dèficits visuals. Es pot donar missatges clars i curts perquè puguen assimilar la informació, d'igual manera realitzar activitats perquè mitjançant la seua manipulació puguen obtenir certa comprensió dels mateixos. (Anònim, el desarrollo sensorial).

Com es va poder veure, existeixen diverses activitats que poden afavorir l'estimulació dels òrgans sensitius que es troben amb cert grau d'alteració en els i les alumnes que presenten cert tipus de discapacitat, simplement es necessita d'una societat més preparada i sensibilitzada en tots els aspectes i aquest paper és el que tracta de complir l'educació inclusiva.

2.2. La relaxació

2.2.1. Conceptualització

En la societat actual, de ràpids canvis, es fa neccesari regular la tensió que experimenta el nostre cos i la nostra ment davant els esdeveniments diaris. En aquest sentit, pareix important que l’alumnat d'Educació Primària aprenga a reconèixer els síntomes de l’estrés per a posar remei mitjançant la relaxació (Rebollo i Calvo, 2011). Aquesta consisteix en unes tècniques que permeten reduir el to muscular excessiu i porten a una distensió física i mental. A més, no és sinònim de repòs o inactivitat, sinó que és un procés en el qual se cerca disminuir la tensió excessiva que puguem tenir en un determinat moment.

Els beneficis de la relaxació són molts, sempre i quan es practique de manera

continuada, tant per a l'activitat física com en l'activitat diària tal com diuen al seu article Rebollo i Calvo (2011) on nombren en aquest punt a Saitua (2006):

 -Ajuda a la coordinació de moviments i a la preparació per a activitats en les quals és necessari guardar la calma, com per exemple el golf.

 -És una bona eina per a millorar la recuperació física després d'una activitat i ajuda a la concentració a l'hora de realitzar­la.

 -Millora la seguretat en un/a mateix/a, ajuda a augmentar la autoconfiança i esdevé en comportaments més socials i menys agressius.

 -En relació a l'activitat diària, la relaxació prevé de possibles problemes musculars o maldecaps, al mateix temps que redueix la fatiga gràcies a l’aportació d’una clara distensió de l’organisme i una disminució de l’estrés muscular i mental.

 -Com diuen Rebollo i Calvo al seu article (2011), la relaxació disminueix la freqüència cardíaca, millora l'equilibri, ajuda a disminuir problemes relacionats amb l'ansietat o fins i tot l'asma.

 -Facilita un estat de benestar i tranquil.litat i elimina tensió física o mental, la qual cosa facilita el poder augmentar la concentració i la memòria, l'atenció i retenció, punts molt importants per als xiquets i xiquetes, ja que després de la relaxació l’alumnat és capaç d'aconseguir un estat de calma, millorant així la qualitat de l’aprenentatge i arribant a un assossec que el porta a un nivell de rendiment alt.

 -Ajuda a enriquir la sensibilitat i millorar la qualitat del son.

2.2.2. Tècniques de relaxació en l'EF. Importància en Primària

Com diu Nadeau en la seua obra Juegos de relajación (2005), les tècniques de relaxació promouen una millora de la lateralitat i de les referències espacials, un tret molt important si estem parlant dels primers cursos d’Educació Primària, ja que és quan aquestes nocions es desenvolupen.

Alguns procediments que es poden utilitzar són:

1. Experimentar amb els diferents tipus de respiració
2. Practicar distintes tècniques de relaxació.
3. Imitar i reproduir estructures rítmiques senzilles.
4. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment per a transmetre idees i sensacions.